Tradicionalment, l’escassetat d’aigua ha constituït un problema d’importància vital en Alacant, i ha influït negativament en el desenvolupament socioeconòmic de la ciutat durant molt temps. Això es deu principalment a les condicions climatològiques: en la zona predomina un clima semiàrid, amb escasses precipitacions i elevades temperatures, i no hi ha xarxes fluvials ni grans reserves superficials o subterrànies d’aigua.

La solució a este dèficit natural passa per la captació de reserves fora de la nostra zona, o bé l’arreplega de reserves des de diversos sistemes que, en tot cas, necessiten un concepte de planificació, desenvolupament i explotació, i un sistema d’infraestructures hídriques bastant complex. Este sistema es caracteritza, al principi, per la busca, captació i reserva a partir de brolladors, fonts i pous, així com, posteriorment, d’aigües superficials de conques llunyanes, com les procedents del riu Taibilla o del riu Tajo.

Esta lluita per pal·liar l’escassetat d’aigua i assegurar els recursos és un fet recurrent i determinant des dels orígens de la ciutat, encara que el problema es planteja realment a partir del desenvolupament industrial i demogràfic del segle xix. En este context, l’Ajuntament d’Alacant va seguir intentant solucionar definitivament el proveïment de la ciutat, que a la fi de segle ja tenia 30.000 habitants. Així, en 1871 va sorgir un nou projecte: l’Ajuntament d’Alacant adoptava el primer acord per a subscriure un contracte amb la societat Canal de Alicante, amb la finalitat de proveir la ciutat des de pous artesians situats en el terme municipal de Sax, a 48 km d’Alacant.

En 1879 es va dissoldre esta societat i els pous van ser comprats per Juan Leach Giró, qui en 1884 va sol·licitar al Consell d’Alacant la utilitat pública de les aigües per a proveir la ciutat. En 1885 va aconseguir l’autorització del govern civil per a fer les obres necessàries del denominat “Canal del Cid”.

En 1891, el senyor Leach Giró es va vendre els pous a Enrique Caucourte y Joulliot, qui va presentar a l’Ajuntament el projecte de proveïment, aprovat al maig de 1892. El concurs-subhasta li va ser adjudicat, i en data 11 de juliol de 1893 es firmava l’escriptura de la concessió administrativa, en règim d’exclusivitat, “para abastecimiento de aguas a la ciudad de Alicante”, per a un termini de seixanta anys.

Prop de la finalització del termini de concessió (seixanta anys), i per a resoldre el problema de proveïment, l’Ajuntament d’Alacant, en sessió del Ple municipal de 30 de setembre de 1952, va acordar la creació d’una comissió per a l’estudi de la municipalització del servici en règim de monopoli. Després de la tramitació de l’expedient corresponent, el 17 de setembre de 1953 es va constituir la societat “Aguas Municipalizadas de Alicante, Empresa Mixta”, entre l’Ajuntament d’Alacant i la Sociedad Mercantil Aguas de Alicante, SA. Cada un dels socis va desemborsar el 50% del capital social.

El Ple municipal, en sessió de 3 d’abril de 1987, va adoptar un acord relatiu a l’adjudicació a Aguas de Alicante de la gestió del servici municipal de clavegueram, i el 14 de maig de 1987 es va subscriure el contracte administratiu que establia l’ampliació del termini de duració de l’empresa mixta fins al 28 de març de 2016.

Finalment, el Ple municipal de l’Ajuntament d’Alacant, en data 11 de juliol de 2006, va acordar aprovar els plans directors de proveïment d’aigua potable, sanejament i reutilització d’aigües depurades, així com la modificació de la duració del termini de gestió d’estos servicis fins al 14 de maig de 2036.

Fins a finals dels anys cinquanta, el proveïment seguia venint exclusivament dels pous de Sax i Villena, però ja no era suficient per a Alacant (sobretot tenint en compte l’incipient desenvolupament de l’Albufereta i la platja de Sant Joan). Així doncs, la creixent demanda va obligar l’Ajuntament d’Alacant a integrar-se en la Mancomunidad de los Canales del Taibilla, creada en 1927 per al proveïment de la base naval de Cartagena des del riu Taibilla. Alacant va rebre aigua de la Mancomunidad per primera vegada en 1958, la qual cosa va permetre el desenvolupament urbanístic de la platja de Sant Joan a partir de 1961.

En 1967 s’iniciava la construcció del transvasament Tajo-Segura, que va començar a aportar aigua en 1977. AMAEM rep aigua d’este transvasament a través de la Mancomunidad de los Canales del Taibilla. Actualment s’ha començat el transvasament Xúquer-Vinalopó. A més, des de 1973 AMAEM executa obres de desdoblament del Canal del Cid i continua la busca de noves aportacions d’aigua amb noves captacions subterrànies, i mitjançant convenis amb comunitats de regants en la zona de l’Alt Vinalopó i el Vinalopó Mitjà.

En 1984 es va inaugurar la conducció submarina, de 5 km de longitud, per al subministrament d’aigua potable a l’illa de Tabarca, que així es convertia en l’única illa del litoral espanyol que es proveïx mitjançant este procediment. També se subministra aigua a part del municipi de Mutxamel; i, des de l’any 2006, es gestiona el servici d’aigua en el Campello.

La nostra visió com a empresa busca posar en valor l’èxit del model de gestió público-privat que ha convertit Aguas de Alicante en un referent nacional i internacional. A més, estos nous paradigmes requerixen un enfocament innovador que posa les persones en el centre de la nostra gestió. En Aguas de Alicante som persones al servici de persones.